No és bonic enamorar-te del teu ofici? A Oriol Fayos li va passar de manera inesperada. I l’encaterinament deu ser llarg, perquè ja carrega 28 anys d’il·lusió a la papereria . I això que, en principi, només s’hi havia d’estar tres mesos: poc després d’acabar la carrera universitària, la seva tieta li va demanar ajuda per treballar temporalment a la botiga, perquè havien obert El Corte Inglés i una dependenta va marxar a treballar-hi. Necessitava un cop de mà per cobrir la seva vacant. “Em va agradar tant el negoci, el producte, treballar amb la família, el tracte familiar amb la gent… M’hi vaig quedar. Aquí no és que tingui clients, hi tinc amics!”.

La papereria va néixer el 1950. L’avi de l’Oriol era barber de professió i emprenedor d’esperit.

Li ballava pel cap la idea d’obrir un nou negoci, així que ho va comentar a dos empresaris a qui tallava els cabells. Els va convèncer i el van avalar. Aleshores, segons el net, hi havia unes tres-centes botigues iguals a Sabadell. I 70 anys més tard, arribats a la tercera generació, calcula que en deuen quedar menys d’una desena. Alguna cosa deuen fer bé els Fayos.

“Venem un producte maco, il·lusionant: la goma de color, aquell llapis que fa olor, aquesta ploma que pinta del revés, el bloc de notes o aquesta capsa de colors de fusta… Molts nens et diuen: ‘Jo de gran vull tenir una papereria!’”. Deu ser la passió que hi ha dedicat la família el secret de la família perquè les coses rutllin.

Des de fa cinc anys, són al passeig de Manresa, on van arribar després que els veïns del carrer de la Rosa, que els van veure obrir la persiana, els acomiadessin amb una gran festa. Però no sempre ha estat fàcil. El negoci, que sempre ha venut a particulars i empreses, ha topat amb tres crisis econòmiques: “La de les post-olimpíades, el 2007 i la d’ara”. En el nou local, però, la facturació s’enfila cada any i han obert nous horitzons comercials, després d’aliar-se amb la multinacional francesa Bureau Vallée:

“La intenció és combinar amb ells l’experiència de la papereria professional, del comerç de tota la vida, del tracte i de conèixer la clientela, del saber fer”.

Diuen que les primeres generacions funden els negocis, les segones el continuen i les terceres l’envien a norris.  Qui ho diu, no compra a la nostre papereria. “Esperem que n’hi hagi una quarta!”, confia l’Oriol.

Entrevista publicada 28.8.20

Diari de Sabadell